Al Calabós de la muntanya maleïda / per Pere Guixà
Guixà Cerdà, Pere


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 753 (setembre 2022), p. 67-68 : il. (Lectures) 
Ressenya de:
. Les presons imaginàries / Pere Coromines. Barcelona : L'Avenç, 2022

Les Presons imaginàries / Pere Coromines
Coromines i Montanyà, Pere


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 488 (març 2022), p. 48-51 : il. (Avançament editorial) 
Ressenya de:
. Les Presons Imaginàries / Pere Coromines. Barcelona, L'Avenç

Fragment de la novetat editorial "Les presons imaginàries" on el republicà Pere Coromines, un dels principals acusats, passà deu mesos tancat als soterranis del Castell de Montjuïc. La seva experiència va deixar un testimoni inesborrable i colpidor, en un llibre que feia més de cinquanta anys que esperava ser reeditat.

El Reus llibertari de finals del segle XIX . Teresa Mañé Miravent, Joan Montseny Carret i la Biblioteca de la Presó / Ginés Puente Pérez
Puente Pérez, Ginés


En: 193974 Història, societat i activitat al Camp de Tarragona a l'edat moderna i contemporània. Reus : Edicions del Centre de Lectura : Arola Editors, 2019. p. 154-179

Bibliografia i fonts.

Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939) : un desheretat de la memòria (testimoni de la Catalunya sense pàtries) / per Francesc de Paula Fernàndez
Fernández Gómez, Francisco de Paula


En: 205686 Republicans catalans del segle XIX : Espanya i nació a Catalunya. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020

El Castell maleït. El procés de Montjuïc i la repressió de l'obrerisme / Joan Navais i Icart
Navais i Icart, Joan


En: 186590 Episodis del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona : Edicions del 1979, 2017

Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939) : vida d'un propagandista tolstoià [2017]. Ressenya / publicado el 10 de Febrero de 2017 por Sergio Giménez
Giménez, Sergio


En: Ser Histórico. Portal de Historia (febrero 2017)
Ressenya de:
- Fernández Gómez, Francisco de Paula. Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939). Vida d'un propagandista tostoià / Francisco Fernández Gómez. Serra de Tramuntana (Mallorca) : Calumnia Edicions, 2017

Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939) : vida d'un propagandista tostoià / Francisco Fernández Gómez
Fernández Gómez, Francisco de Paula


Serra de Tramuntana (Mallorca) : Calumnia Edicions, 2017
70 p. (Colossus, 3) 

El llibre, dividit en 3 parts i una conclusió, és una breu biografia de Sebastià Sunyer i Gavaldà, un anarquista nascut a la Pobla de Massaluca (Tarragona) que tot i la intensa activitat propagandística, periodística i pedagògica, ens és conegut per haver estat encartat al Procés de Montjuïc (1896) arran de l'atemptat contra la processó del Corpus. A través de les obres escrites que ens va deixar el protagonista, i bussejant per les nombroses publicacions anarquistes on va col·laborar, l'autor ens conta una curiosa existència i evolució ideològica que va des de les acaballes del s. XIX fins a la Guerra Civil; una vida que comprèn bona part de la història de l'anarquisme català i espanyol. (Editorial).

Historia de un trauma : Pere Coromines y el proceso de Montjuïc / Andreu Navarra Ordoño
Navarra Ordoño, Andreu


En: Bulletin d'histoire contemporaine de l'Espagne, núm. 47 (2012) , p. 65-76 (Dossier: Violencia en Barcelona (1896-1909)) 

Tarrida del Mármol. Una evocació / Antoni Dalmau i Ribalta
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 370 (juliol/agost 2011), p. 38-44 : il. (Focus) 
Notes.

Josep Pons i Vilaplana, alies Peper (1872-?) / Antoni Dalmau Ribalta
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 32 (setembre 2009), p. 21-129 (El fil del temps) 

Dintre la sèrie que l'autor va dedicant a les biografies d'anarquistes anoiencs, l'article d'aquest número s'ocupa d'un igualadí, Pepet Pons, que no va ser precisament un dirigent llibertari de primera fila, però que en canvi va ser víctima de la repressió posterior a l'atemptat del carrer de Canvis Nous de Barcelona (7 de juny 1896). Condemnat a mort durant un cert temps, finalment va haver de complir presidi a les presons d'Àfrica fins a ser indultat i alliberat el 1900. Després va exiliar-se a Londres i als Països Baixos.

El Tràgic final de Josep Molas i Duran, àlies el Burleta (1861-1897) / Antoni Dalmau i Ribalta
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 30 (desembre 2008), p. 19-31 (El fil del temps) 

Dintre la sèrie que l'autor va dedicant a les biografies d'anarquistes anoiencs, l'article d'aquest número s'ocupa d'un igualadí, Josep Molas, que, sense ser cap líder especialment rellevant, va tenir la fatalitat de ser escollit per les autoritats i la policia en la seva voluntat de trobar culpables per a un greu acte terrorista -l'atemptat de Canvis Nous de 1896- del qual no van saber descobrir l'autèntic responsable. En conseqüència, Molas va ser afusellat injustament el dia 4 de maig de 1897.

Contra l'oblit: retrats d'anarquistes igualadins i anoiencs / Antoni Dalmau i Ribalta
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 26 (setembre 2007), p. 6-13 : il. (El fil del temps) 
Notes.

Històricament, la ciutat d'Igualada, i l'Anoia en general, han jugat un paper importantíssim en el moviment anarquista català. I qui diu anarquista diu moviment obrer, perquè és prou conegut que l'anarcosindicalisme va ocupar-ne el lideratge absolut durant una setantena d'anys (aproximadament, entre 1868 i 1939). Aquest text és la introducció a una llarga sèrie d'articles biogràfics per rescatar la memòria d'una colla de personatges oblidats...

El Procés de Montjuïc / Antoni Dalmau
Dalmau i Ribalta, Antoni


Barcelona : Base, 2010
255 p. : il. 24 cm (Base històrica) 
ISBN 978-84-92437-46-7

Durant la darrera dècada del segle XIX van tenir lloc a Barcelona diversos atemptats greus que, la majoria de les vegades, van ser fruit de l'acció directa d'alguns sectors anarquistes. Els més importants van ser el de la Gran Via contra el general Martínez Campos (24 de setembre de 1893), el del Gran Teatre del Liceu (7 de novembre de 1893) i el del carrer dels Canvis Nous (7 de juny de 1896). Tots plegats van causar un total de trenta-tres morts i un gran nombre de ferits. En resposta a aquestes accions, les autoritats de l'època van desencadenar una repressió massiva i generalitzada contra el moviment anarquista de Catalunya que va conduir a l'empresonament injustificat de centenars de persones, a la pràctica sovintejada de la tortura i finalment a l'execució, no sols dels autors materials dels atemptats, sinó també d'un total d'onze homes innocents. Els procediments judicials emprats van caracteritzar-se sovint per l'arbitrarietat més absoluta i per la falta sistemàtica de les garanties jurídiques més elementals. Per primera vegada, aquest llibre estudia de forma exhaustiva, i amb l'aportació de nombrosos materials inèdits, els tres atemptats i les causes judicials que se'n van derivar, la més famosa de les quals va ser l'anomenat procés de Montjuïc, que va motivar una campanya internacional d'un ressò extraordinari. A més a més, treu a la llum el rastre de centenars d'empresonats fins ara desconeguts, molts més del que s'ha dit habitualment. Constitueix, en definitiva, la monografia històrica profunda i rigorosa que encara mancava al voltant d'uns fets tràgics i d'una època convulsa que han de ser rescatats del desconeixement i de l'oblit.

Manuel Ars i Solanellas (1859-1894), l'estampador afusellat injustament a Montjuïc / Antoni Dalmau i Ribalta
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 28 (abril 2008), p. 16-41 (Retrats d'anarquistes igualadis i anoiencs, 3) 

Dintre la sèrie que l'autor dedica a les biografies d'anarquistes igualadins i anoiencs, correspon el torn en aquest número a Manuel Ars (sovint conegut erròniament per Archs), àlies el Pelat, un estampador d'origen igualadí que va anar a parar al poble de Sants. Activista molt notable, va ser implicat sense proves en els atemptats contra el general Martínez Campos (1893) i del Liceu (1893). Finalment, va ser condemnat i afusellat el 1894.

Baldomero Oller (1859-1936), anarquista, periodista i inventor calafí / Antoni Dalmau i Ribalta i Josep M. Solà i Bonet
Dalmau i Ribalta, Antoni


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 29 (setembre 2008), p. 30-55 (Retrats d'anarquistes igualadis i anoiencs) 

Dintre la sèrie que la revista va dedicant a les biografies d'anarquistes anoiencs, l'article d'aquest número s'ocupa d'un personatge que va tenir una vida llarga, agitada i polifacètica. Detingut per l'atemptat del carrer de Canvis Nous (1896) i condemnat arran del "procés de Montjuïc", Oller va complir presidi a l'Àfrica i després va viure molts anys exiliat a Londres i París, abans de tornar a Barcelona, on va morir just a l'inici de la guerra civil.

Pere Coromines, 1870-1939 / Santiago Izquierdo ; pròleg de Josep Termes
Izquierdo Ballester, Santiago


Barcelona : Fundació Josep Irla, DL 2009
86 p. ; 19 cm (Biblioteca de l'Esquerra Nacional) 
Bibliografia, índex.

Aquesta biografia és un acurat estudi de la trajectòria vital i pública d'un personatge polièdric, sovint oblidat i que forma part rellevantment de la història de la Catalunya dels segles XIX i XX. Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 1870-Buenos Aires, 1939) fou un destacat polític, advocat, escriptor i economista. Durant la seva joventut, formà part del partit republicà de Nicolás Salmerón i del grup de L'Avenç. Fou un dels fundadors del grup Foc Nou i de la publicació àcrata Ciencia Social. L'any 1896 es va veure injustament implicat en el procés de Montjuïc, en el qual es jutjaven els responsables de l'atemptat anarquista al carrer Canvis Nous de Barcelona. Durant el judici el fiscal demanà per a ell la pena de mort, que finalment li fou commutada per la d'exili a França, d'on tornà el 1897 quan fou amnistiat. El 1903 es féu càrrec del Negociat d'Ingressos i Despeses de l'Ajuntament de Barcelona i el 1909 fou elegit regidor al consistori barceloní. També fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910). A més, fou nomenat director d'El Poble Català, portaveu periodístic de la nova formació política, en representació de la qual fou elegit diputat a Corts els anys 1910 i 1914. El 1916 decidí abandonar la política i intensificà la seva actuació en altres àmbits: participà en l'aprovació de la Mancomunitat (1914) i en la campanya autonomista de 1918-1919 i es vinculà amb el Banc de Catalunya. També fou president de l'Ateneu Barcelonès, un dels redactors de l'Estatut d'Autonomia del 1932, diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts per ERC, conseller de Justícia i Dret (1933) i comissari general de Museus.

Teresa Claramunt, la "virgen roja" barcelonesa: biografía y escritos / Maria Amàlia Pradas Baena; pròleg de Teresa Abelló
Pradas Baena, Maria Amàlia


Barcelona : Virus, 2006
333 p. : il. ; 21 cm (Colección Acracia) 
Conté antologia de textos de Teresa Claramunt.
ISBN 84-96044-68-8

Teresa Claramunt (1862-1931), la "verge vermella barcelonina o la Louise Michel espanyola", com era coneguda en els mitjans llibertaris, va ser una de les persones més influents de l'anarquisme català de finals del segle XIX i principis del XX. Nascuda a Sabadell, de família obrera, de molt jove comença a treballar en una fàbrica tèxtil. Amb vint anys participa en la "vaga de les set setmanes", la qual cosa marcaria l'inici del que seria la seva trajectòria política i vital. Molt aviat pren consciència de la doble explotació que sofreix la dona donada la seva condició de dona i d'obrera. Dedica els seus primers anys a fomentar l'associacionisme obrer i, en particular, a la creació d'associacions de dones obreres, on aquestes puguin operar sense la tutela dels homes. Propagandista infatigable, autora de nombrosos articles i animadora de publicacions com El Progrés o El Rebel, fidel a un anarquisme pur i intransigent, contraria al sindicalisme negociador i als conchaveos amb la classe política, es convertirà en una de les veus més punyents contra la desigualtat de la dona, contra la religió, contra l'explotació capitalista i contra el militarisme. L'alliberament de les dones hi havia ser obra d'elles mateixes, i si la dona no es lliurava del jou de la religió, del patriarcat i de la incultura, sempre seria un obstacle per a aquell altre alliberament a la qual aspirava: la de la classe obrera. La seva vida va transcórrer entre presidis i desterraments, la qual cosa va acabar per minar la seva salut, però això no va desanimar mai a Teresa Claramunt, doncs sempre va manifestar en els seus escrits que el camí cap a l'ideal estava sembrat de les resistències dels quals es negaven a perdre els seus privilegis, la classe "paràsita", destinada a desaparèixer amb l'adveniment de la societat anarquista. (Editorial).

El Terrorismo en Barcelona: de 1892 a 1896 / Montserrat Caminal i Badia; dirigida per Carlos Seco Serrano
Caminal i Badia, Montserrat


Dirigida per: Seco Serrano, Carlos. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Secció d'Història, 1972
281 f. : il. ; 28 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Teresa Claramunt: la llarga lluita per l'alliberament de la dona / Maria Amàlia Pradas
Pradas Baena, Maria Amàlia


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 316 (setembre 2006), p. 42-46 : il. (Recerques. D'ahir) 

El nom de Teresa Claramunt és un símbol de l'obrerisme espanyol, tot i que s'ha escrit molt poc sobre ella i sobre el paper que va tenir tant en la lluita obrera com en l'àmbit de l'emancipació femenina. Aquest article tracta sobre la concepció feminista de la sabadellenca Teresa Claramunt (1862-1931), i fa també referència a altres aspectes de la seva vida que permeten entendre millor la personalitat d'aquesta dona avançada al seu temps, que tenir un paper decisiu en la formació del sindicalisme de caràcter anarquista i, dins d'aquest, en la defensa dels valors femenins.

Les Relacions internacionals de l'anarquisme català, 1881 - 1914 / Teresa Abelló i Güell
Abelló i Güell, Teresa


Dirigida per: Termes i Ardèvol, Josep. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 1984
3 vol. (XI, 942 f.) : il. ; 30 cm
Bibliografia i fonts.